Davant els reptes ambientals creixents i la necessitat de garantir una gestió sostenible del territori, el paper dels tècnics de medi ambient als ajuntaments és més necessari que mai. Les polítiques públiques locals han d’anar alineades amb la protecció ambiental, i per fer-ho possible cal personal qualificat i amb la formació específica adequada, com és la titulació de Ciències Ambientals.
Des del Col·legi Professional de Llicenciats i Doctors en Ciències Ambientals de les Illes Balears (COAMBIB), que es va presentar el passat mes de febrer de 2025, s’ha iniciat una tasca rigorosa i compromesa per fomentar que tots els ajuntaments de les Illes Balears compleixin amb un criteri mínim de dotació de personal tècnic en medi ambient degudament qualificat. D’acord amb l’article 26 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, tot municipi ha de complir un seguit de serveis obligatoris, entre els quals es troba la recollida de residus, neteja viària, proveïment domiciliari d’aigua potable, clavegueram i parcs i jardins, totes elles competències d’un ambientòleg. Per aquest motiu, el COAMBIB reclama un tècnic de medi ambient a tots els ajuntaments a partir de 5.000 habitants, ampliant-se mínim a dues places als municipis amb més de 30.000 habitants. Aquesta mesura no sols és de sentit comú, sinó que respon a la necessitat real de garantir una gestió ambiental eficient, professional i amb capacitat d’influència en la presa de decisions municipals.
Els ajuntaments que varen ser pioners en aquesta figura, com són l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar o Santa Eulària des Riu que tenen ambientòlegs a les àrees de medi ambient, demostren la necessitat i valor d’aquesta figura clau.
La campanya que ha engegat el Col·legi ha consistit en, enviar comunicacions formals a tots els consistoris que no tenen plaça creada de tècnic de medi ambient o que la tenen vacant. Molts municipis porten el discurs habitual de compromís ambiental i sostenibilitat, i això ho han d’acompanyar d’una bona dotació de recursos humans en aquesta àrea clau.
Cal recordar que la titulació de Ciències Ambientals és l’única que forma específicament per abordar els reptes ambientals des d’una visió transversal, integrada i amb una base científica sòlida. Titulacions com biologia o geografia, que sovint es troben admeses com a requeriment per accedir a una plaça de tècnic de medi ambient, tenen el seu espai professional i funcions específiques, però no haurien d’ocupar llocs de feina pensats per a ambientòlegs o ambientòlogues, ja que no estan preparades per donar resposta global als múltiples aspectes que implica la gestió ambiental local: residus, aigua, qualitat de l’aire, canvi climàtic, biodiversitat, planificació territorial, educació ambiental, entre molts altres. Per no parlar que carreres tècniques com enginyeries o arquitectura no han realitzat la formació obligatòria en matèries ambientals i, per tant, tampoc s’haurien d’incloure.
Permetre que altres perfils professionals ocupin places pròpies de les ciències ambientals suposa, a més, un greuge comparatiu i una desprotecció de la professió, així com una pèrdua d’eficiència i especialització en la gestió pública. Cal defensar l’especificitat professional com a garantia de qualitat i rigor, no com a corporativisme.
Des del COAMBIB es demana coherència, compromís i respecte professional. Crear i cobrir aquestes places no és només un acte de justícia amb els professionals ambientòlegs, sinó també una inversió directa en salut ambiental, benestar ciutadà i responsabilitat institucional.
És hora que els ajuntaments de les Illes Balears deixin de mirar cap a una altra banda i apostin decididament per incorporar tècnics ambientals als seus equips, si realment volen fer front als grans reptes del nostre temps davant la crisi climàtica i la transició ecosocial, amb eines i professionals a l’alçada.
Fotografia: Ira (pexels)
per 