L’any 2025, des del Col·legi Professional de Llicenciats i Doctors en Ciències Ambientals de les Illes Balears (COAMBIB) vàrem iniciar una campanya amb l’objectiu de posar en valor la figura de Tècnic/a de Medi Ambient dins les administracions locals i reclamar que els Ajuntaments de les Illes Balears comptassin amb personal tècnic específic i degudament qualificat per gestionar les seves competències ambientals. Un any després, hem continuat treballant en aquesta línia i disposem ja de noves dades que posen de manifest la necessitat de reforçar aquesta figura davant els nombrosos reptes ambientals que afronten els municipis, des de la gestió dels residus, l’aigua i els espais verds fins a la biodiversitat, l’adaptació al canvi climàtic, la qualitat de l’aire, el litoral, la mobilitat sostenible o l’educació ambiental.
Els efectes de la crisi climàtica i de la degradació ambiental són cada vegada més evidents arreu del món, i les Illes Balears (amb una població en augment) es troben en una situació especialment vulnerable. La seva condició insular, sumada a la seva ubicació al Mediterrani, fa que el territori estigui especialment exposat a fenòmens com l’augment de les temperatures, les sequeres, els episodis de calor extrema, la pressió sobre els recursos hídrics, els canvis en els ecosistemes i l’augment de determinats riscos naturals. Davant aquest escenari, és especialment important que els municipis comptin amb professionals especialitzats que coneguin les particularitats del territori i puguin anticipar-se a les necessitats ambientals de cada municipi, planificant i aplicant mesures adaptades a la seva realitat. La incorporació de tècnics i tècniques de medi ambient als equips municipals no és, per tant, una qüestió secundària, sinó una eina necessària per afrontar amb rigor els reptes ambientals presents i futurs.
La importància d’aquesta figura va lligada també a la necessitat que les places de tècnic/a de medi ambient estiguin vinculades a una formació en Ciències Ambientals. Els ambientòlegs i ambientòlogues són professionals formats específicament per abordar els problemes ambientals des d’una perspectiva transversal. Aquesta visió global resulta especialment necessària en l’àmbit municipal, on un mateix professional ha de poder intervenir en àrees molt diverses i coordinar les diferents polítiques ambientals de l’Ajuntament. Per aquest motiu, considerem que les places de tècnic/a de medi ambient han d’estar orientades a professionals amb una formació específica i adequada a les funcions que han de desenvolupar.
Quina relació hi ha entre els coneixements de ciències ambientals i les competències d’una plaça de tècnic/a municipal de medi ambient?
Hem analitzat els plans d’estudis del grau de Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universidad de Granada i la Universidad Autónoma de Madrid. Es mostra una clara correspondència entre la formació dels ambientòlegs/es i les funcions que ha d’assumir un/a tècnic/a municipal de medi ambient. En els diferents plans analitzats es repeteixen àmbits de coneixement com la biodiversitat, la botànica, la zoologia, l’ecologia, la gestió d’espècies i hàbitats, la restauració ambiental, el canvi climàtic, la meteorologia i climatologia, la hidrologia, la gestió dels recursos hídrics, la contaminació, la qualitat ambiental i la salut pública. També hi trobem formació específica en residus i aigües residuals, tractament i valorització de residus, ordenació del territori, sistemes d’informació geogràfica, cartografia, avaluació d’impacte ambiental, legislació i administració ambiental, gestió de projectes, educació ambiental i participació ciutadana.
Es tracta, per tant, de coneixements directament relacionats amb moltes de les funcions pròpies d’un/a tècnic/a de medi ambient, com la gestió de la biodiversitat i els espais verds, la renaturalització, l’adaptació al canvi climàtic, els residus, l’aigua, la qualitat de l’aire, l’ordenació territorial, el litoral, els espais naturals o l’educació ambiental.
Aquesta correspondència posa de manifest el caràcter transversal de la formació en Ciències Ambientals. Els plans analitzats combinen coneixements de les ciències naturals i ambientals amb disciplines com el dret, l’economia, la planificació territorial, les tecnologies ambientals i les ciències socials, proporcionant una visió integrada dels problemes ambientals i de la seva gestió. Aquesta capacitat d’integració és especialment rellevant en l’àmbit municipal, on les diferents competències ambientals estan estretament relacionades i requereixen un perfil professional capaç d’abordar-les de manera conjunta. Així, la formació de l’ambientòleg/a proporciona les eines necessàries per entendre el territori, identificar-ne les problemàtiques ambientals i proposar mesures que permetin compatibilitzar l’activitat humana amb la conservació dels recursos naturals i el benestar de la ciutadania.
Què és el que demanem? En les comunicacions que hem anat fent arribar als Ajuntaments des de l’inici de la campanya, el Col·legi reclama una dotació mínima de personal tècnic de medi ambient d’acord amb les necessitats de cada municipi.
En concret, es demana:
- Que tots els municipis de més de 5.000 habitants comptin, com a mínim, amb un/a tècnic/a de medi ambient.
- Que els municipis de més de 30.000 habitants incorporin un/a segon/a tècnic/a.
- Que aquestes places siguin cobertes per professionals amb la titulació de Ciències Ambientals per garantir la formació específica necessària per desenvolupar les funcions del lloc.
- Que, en tots els casos, la plaça estigui classificada com a A1, d’acord amb el nivell de responsabilitat i la qualificació requerida per a aquestes funcions.
Quina realitat ens hem trobat? Després d’un any, hem pogut constatar que la figura de tècnic/a de medi ambient encara no està prou consolidada dins les administracions locals i que, en molts casos, no existeix una definició clara i homogènia de les funcions, responsabilitats i perfil professional que ha d’assumir aquesta figura. A diferència d’altres professions tècniques amb una presència més consolidada dins l’administració, el/la tècnic/a de medi ambient continua sent, en molts municipis, una figura poc definida i insuficientment integrada en les estructures municipals.
En el desenvolupament de la campanya, hem detectat diverses situacions que posen de manifest aquesta realitat:
- Municipis de més de 5.000 (i més de 10.000) habitants que no disposen d’una plaça específica de tècnic/a de medi ambient, malgrat les competències ambientals que han d’assumir.
- Municipis de més de 30.000 habitants que no disposen d’una dotació suficient de personal tècnic de medi ambient, d’acord amb les necessitats i la complexitat de la seva gestió ambiental.
- Places de tècnic/a de medi ambient ocupades per professionals amb titulacions diferents de Ciències Ambientals, com biologia, geologia o diverses enginyeries. Aquesta situació posa de manifest la manca d’un criteri homogeni sobre la formació específica que ha de requerir aquest perfil professional.
- Places de tècnic/a de medi ambient classificades en el subgrup A2 o inferior, tot i les responsabilitats, la complexitat i el nivell de qualificació associats a les funcions que desenvolupen, en lloc d’estar classificades com a A1.
També cal destacar les dificultats amb què es troben els ambientòlegs i ambientòlogues a l’hora d’accedir a determinades places de l’administració pública. En nombroses convocatòries de tècnic/a de medi ambient s’admeten titulacions molt diverses, com biologia, geologia, enginyeries, i altres disciplines (fins i tot veterinària), mentre que aquests mateixos àmbits professionals disposen habitualment de convocatòries específiques vinculades a les seves pròpies competències.
Aquesta amplitud en els requisits d’accés pot generar una situació de desigualtat per als professionals de les Ciències Ambientals i desdibuixar l’especificitat d’una titulació concebuda precisament per oferir una visió transversal de la gestió ambiental. En aquest sentit, considerem necessari que les administracions defineixin amb major precisió els perfils professionals associats a cada plaça i que els requisits de les convocatòries siguin coherents amb les funcions que s’hi han de desenvolupar. A aquesta situació s’hi afegeix, en alguns casos, la manca de professionals de les Ciències Ambientals dins els tribunals qualificadors de processos selectius per a places de medi ambient, fet que dificulta garantir que la valoració dels coneixements específics de la professió es realitzi amb l’expertesa adequada.
El COAMBIB continuarà treballant per posar en valor i consolidar la figura de tècnic/a de medi ambient dins els ajuntaments de les Illes Balears, amb l’objectiu que tots els municipis comptin amb professionals degudament qualificats per identificar i donar resposta a les necessitats ambientals de cada territori. Aquesta és una tasca que requereix continuïtat, compromís i la implicació de tots els agents, i que seguirem impulsant en defensa d’una gestió ambiental pública rigorosa, eficient i adequada als reptes actuals. Volem agrair especialment la implicació i el suport de totes les persones col·legiades, que fan possible continuar avançant en la defensa i el reconeixement de la professió 🌿